I francês, cul pretest di cori daûr aes trupis austriachis, a invaderin il teritori di Sant Marc. A rivarin ancje a Dartigne e i abitants a jerin ledrôs intai lôr confronts. Il Comun al jere obleât al manteniment des trupis, lis tassis a verin un aument straordenari e lis fameis benestantis di Dartigne a forin costrenzudis a meti fûr miârs di liris pe proprie salvece. Lis trupis di Bonaparte a si fermarin in Friûl fin al tiermin dal 1797, cuant che la Republiche di Vignesie fo vendude ae Austrie. Il guvier austriac al ristabilì i privileçs e dutis lis normis aministrativis in ûs sot de Republiche. France e Austrie a alternarin il lôr domini intal nestri teritori. Intal periodi dal domini austriac, Dartigne e sintì dai progrès intai diferents cjamps, de introduzion dal oblic scolastic, ai mioraments des viis di comunicazion, al svilup de industrie locâl. Dal 1866, an de anession dal Friûl al ream di Italie, le storie di Dartigne e tignì daûr chê nazionâl e il paîs al scomençà il so svilup cu la realizazion des svariadis costruzions (stradis, scuelis, acuedots, feradis), progrès che fo fermât prime des dôs vueris mondiâls e dopo dal disastrôs taramot dal 1976, dai cuâi e jessì colpide profondementri. Dartigne e je stade completementri ricostruide; sul cuel si drecin sù lis struturis de glesie di Sant Martin e dal so tor deventâts simbul dal paîs, de sôs soferencis e de sô storie passade.